Arc de mig punt



 


Arc de mig punt:

L'arc de mig punt o arc rodó és el que dibuixa mitja circumferència amb un únic centre. La seva projecció és lineal a l'espai genera la volta de canó. És l'arc més utilitzat en l'Arquitectura romana i l'art romànic.


Història

Va començar a emprar-se en Mesopotàmia (Arquitectura caldeja) en el tercer mileni a. C. El seu ús va passar a l'Arquitectura etrusca, i d'aquesta a l'Arquitectura romana, que el va difondre per les regions de la Mediterrània. És característic de l'art romà i de tots estils que van derivar d'ell, com l'Arquitectura romànica, l'arquitectura renaixentista i l'arquitectura barroca.


Les variants de l'arc de mig punt són:


A partir de la forma bàsica d'arc amb un sol centre, es poden distingir algunes variants de l'arc de mig punt:

Arc rebaixat: la forma és més "aixafada", bé per no ser un semicercle (escarser), bé per tenir el centre geomètric per sota de la línia d'impostes (carpanell). Habitualment es diferencien aquests dos tipus, encara que se'ls pot agrupar en el mateix apartat, ja que tots dos es donen al final del Gòtic i el principi del Renaixement.
Arc peraltat, és un arc ampliat mitjançant la inclusió de dovelles col.locades per sobre de la línia d'impostes, és característic del Preromànic, concretament de l'art Asturià.


Jordi Freixa Planas